ASSAIG SOBRE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
ASSAIG SOBRE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La revolució francesa va ser un moviment polític, social i ideològic que va tindre lloc a França des de 1789 fins al 1804.
Les seues principals causes van ser la funció parasitària que tenia la noblesa per als llauradors, ja que no treballaven i feien pagar impostos als llauradors, la burgesia considerava que estava poc representada i volia ocupar llocs més importants, a més de la influència de les idees il·lustrades, com la sobirania popular, la llibertat individual, de pensament, d'indústria i comerç, i la influència de la revolució americana i la independència dels estats units.
A la dècada dels 70 del segle XVIII França estava travessant una crisi financera produïda per males collites i l’augment dels preus dels aliments, del pa.
Sans-culottes, gent comú que no formaven part de la burgesia, aristocràcia o família reial, van impulsar les revolucions per canviar el seu descontentament.
L'any 1789 el rei va convocar una assemblea general a Versalles per trobar una solució a la crisi financera del país. Estava composta pel clero, la noblesa i el tercer estat. El tercer estat va proposar una nova forma de votar, volien un vot per persona i no un per estament com s’havia fet fins a eixa època, les seues propostes van ser ignorades i com a conseqüència van formar l'assemblea nacional, la qual estava en mans dels girondins, sector moderat.
El 14 de juliol de 1789 els revolucionaris van prendre la Bastilla, l’acte que simbòlicament suposa la fi de l’antic regim i el començament de la revolució francesa. Es produïren revoltes cremant cases de nobles i del clergat.
En eixe moment el rei de França, Lluís XVI, va acceptar l'assemblea nacional i digué que franca seria una monarquia constitucional. La qual cosa, junt les circumstàncies revolucionàries que estaven produint-se, va portar a una guerra entre els estats europeus, va augmentar la tensió entre els diferents estaments socials i la ideologia de la gent era cada vegada més extremista, fent més difícil negociar les coses i portant els diferents grups a la confrontació.
Per una part trobem als partidaris de l’antic règim, l’alta noblesa i l’alt clergat. I per l’altra part estan els jacobins, que volien profundes reformes socials, una major intervenció de l’estat en l’economia, igualar les diferents classes socials i que no hi haguera pobresa ni violència.
La primera fase de la revolució es dona des del 1789 al 1792 on la burgesia moderada fa pressió a la ciutat utilitzant la força de les masses populars i es crea una monarquia constitucional.
S’implanten reformes polítiques i jurídiques que acaben en l’antic regim donant pas a canvis profunds com l’eliminació dels censos i dels impostos que el tercer món paga als estaments privilegiats, totes les persones són iguals davant la llei, s’eliminen els gremis i moltes propietats de l’església passen a ser de l’estat, i l’estat les ven a nous propietaris que donen suport a la revolució, i comencen a explotar terres i propietats inutilitzades anteriorment. També es crea la declaració de drets de l'home i del ciutadà i se suprimeixen els privilegis.
El 1791 es crea una constitució on queda acordada la sobirania nacional i els homes majors de 25 anys amb un nivell de riquesa tenen dret a vot. El rei seguia tenint dret a vedar qualsevol llei, i els nobles no perden cap propietat ni riquesa.
Els reaccionaris volen acabar amb la revolució i el rei Lluís XVI intenta escapar a Àustria per a unir-se als contrarevolucionaris. Quan el descobriren el confinaren al palau de les Tulleries, i quan els Sans-culottes van saber la traïció van assaltar el palau de les Tulleries i van capturar al rei. Es va iniciar un judici contra el rei i gran part de la que havia donat suport a la monarquia constitucional es feren republicans.
Va començar així la segona fase de la revolució (1792-1793) on es proclama la 1a república francesa, en mans dels girondins, burgesos moderats que comencen a radicalitzar-se. S’institucionalitza el sufragi universal masculí. Finalment Lluís XVI i la seua dona van morir a la guillotina i les potències europees que no volen que la revolució francesa s’estenga i els monarques acaben també a la guillotina, van formar una coalició en contra de la revolució. Comencen a aparéixer moviments interns en França en contra de la revolució, es produeixen revoltes de camperoles i conspiracions dels nobles en contra de la revolució.
L’interés profund per les reformes socials va portar a fer l’educació obligatòria, i es van confiscar les terres del clero i dels sospitosos contrarevolucionaris per repartir-los a la gent sense recursos.
L’etapa més violenta de la revolució finalitza amb la mort de Robespierre, advocat de professió partidari dels jacobins, a la guillotina a la qual ell hi havia condemnat a tanta gent.
A l’última fase (1794-1799), els jacobins perden el control i els girondins tornen a dirigir la revolució, eliminen la major part de lleis creades pels jacobins i reinstauren les lleis de principis del seu poder, el sufragi masculí censatari, per intentar donar estabilitat al país després d’una fase amb tanta violència, però l'aristocràcia, nobles i clergat, volen acabar amb la revolució, i el reduït grup que queda de jacobins encara conspira per aconseguir els seus objectius.
L’exercit defensa les fonteres de França de la invasió d’altres potències europees absolutistes i Napoleó Bonaparte, un general jove, va augmentant el seu poder a poc a poc, fins que l'any 1799 dona un colp d’estat donant fi a la revolució francesa, establint una dictadura per restablir l’ordre social però sense retornar a l’absolutisme monàrquic, per a donar pas a una fase autoritaria.
Roser Garcia Sanz
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada