Comentari de text

Els efectes del crac del 1929

Vaig notar que tot havia canviat quan una vesprada vaig tornar de l’escola i ma mare ens va enviar a la cua de la sopa gratuïta. Si hi arribaves el primer de tots, només et donaven l’aigua greixosa de dalt de tot. Així, doncs, li demanàven al que la servia en els bols (...) que la remenara i introduïra el cullerot fins al fons per aconseguir una mica de carn i creïlles.

Peggy Terry, que va viure a Oklahoma City

entre el 1929 i el 1936.

1. Enquadrament - Classificació del text

És tracta d’una vivència de Peggy Terry, en la qual, parla sobre el canvi radical en la vida de moltes persones després del crac del 24 d’octubre de 1929.

Peggy va viure a Oklahoma City entre el 1929 i el 1936 durant la Gran Depressió.

Ella conta el text com una experiència per a tota la gent que volia saber què havia passat en aquells temps tan complicats.

2. Anàlisi del text

Peggy Terry era una xiqueta que venia d’estudiar i sa mare la va enviar a la cua on donaven menjar gratis. No era el millor menjar de tots, però com no tenien res millor demanaven que posaren la part de baix dels bols per veure si podien menjar alguna cosa amb més substància. En eixe moment va notar que algo havia canviat. Havia iniciat la Gran Depressió.

3. Comentari - Interpretació del text

Els Estats Units van eixir molt beneficiats de la Primera guerra Mundial, convertint-se en una potencia mundial. És van viure els “feliços anys vint”, un periode de temps en el que tota la gent

va començar a comprar i a gastar de manera desmesurada. Moltíssimes persones van invertir els seus estalvis en unes accions que, qualsevol que fóra el seu preu, sempre augmentaven de valor. Tot això més la facilitat d'accés al crèdit que ofereixen els bancs per a entrar en aquest mercat va produir una bambolla especulativa que pereixia que no acabaria mai. S’anava creant una bombolla economica.

Fins que el 24 d'octubre del 1929, Dijous negre, és va produir la caiguda de la Borsa de Wall Street, el crac de 29, que representa la fallida del mercat de valors quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York va baixar de manera imparable amb 2,6 milions d'accions venudes.

Eixe dia és va sembrar la por, la incertesa i el terror als ciutadans. Els inversors corrien cap als bancs per recuperar els seus diners, pero els bancs no tenien liquidesa i tancaven les portes sense donar cap resposta.

La gran depressió, va començar a l'octubre de 1929 i va durar fins als anys 30. Una quarta part de la població activa del país és va quedar sense treball, casa ni diners. Molts estatunidencs no tenien suficient menjar i tenien que fer llargues cues per a poder menjar algo de sopa gratis, sopa amb poc d’aliment i formada casi totalment per aigua.

Per a aquells a Oklahoma i altres parts del Mig Oest, la Depressió també va incloure sobreviure als anys de carencia de principis de la dècada de 1930.

Les conseqüències del crac del 29 és van extendre per els països europeus, que devien dinera a Estats Units per els acords de guerra.

Després del crac del 29, molta gent no va voler continuar invertint i preferia els diners i l’or en efectiu. La disminució dels preus va deixar amb poc poder de decisió als venedors, mentre que els compradors continuaven a l'expectativa de l'augment de l'atur va provocar una disminució del consum, amb el que les empreses van paralitzar la inversió per a renovar les seues infraestructures. Això va provocar la ruïna de milers de negocis i d’inversors.

Per a parar aquesta catàstrofe és van proposar polítiques deflacionistes que buscaven un nou equilibri dels preus i donar eixida als estocs acumulados, dels quals molts van ser cremats per falta de demanda. Es van desenvolupar polítiques proteccionistes. Així i tot, Alemanya, que no tenia colonies, van patir amb major rigor els efectes de la crisi i van acabar per viure en

l'autarquia. L'economia alemanya es va militaritzar, es va produir un important rearmament i la situació va ser el caldo de cultiu ideal per a el naixement d’ideologies com el nazisme, que va ajudar a pujar a Hitler al poder en 1933.

L'arribada del president Roosevelt va suposar un ‘alivio’, a través del New Deal, va tractar de recuperar les rendes de la població agrícola i va fixar un salari mínim en el pla industrial, va reduir la jornada laboral setmanal i la realització d'un programa d'obres públiques.

4. Conclusió

Pense que ni tot lo bo ni tot el roin pot durar per a sempre, i que els excessos no son bons, per això als anys vint tot funcionaba massa bé i estaven abusant un poc de les acción fins que a poc a poc van fer que és produirà l’esclat de la borsa.

Després del crac del 29 va ser un període molt dur per a la gent, la majoria de la població no tenia un lloc per a refugiar-se ni res per a menjar, va ser una època molt trista i dura.