Classe Socials

-

Ací esta la meua presentació per a explicar a la classe de 5é.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Resumen Marina de Carlos Ruiz Zafón

-
Imatge
  Resúmen por capítulos. Marina   Carlos Ruiz Zafón Introducción Óscar Drai, el protagonista de este libro, desapareció del mundo durante una semana de mayo de 1980. Mas tardé un policía de paisano reconoció al muchacho y se puso a hablar con él, después de eso se fue y Óscar decidió volver al internado donde le esperaban muchísimas preguntes sobre su marcha, a las cuales, él invento sus respuestas. Capítulo 1 Óscar Drai era un muchacho de quince años que acostumbraba a escaparse de internado para explorar las calles de Barcelona y volver a la hora de cenar. A finales de septiembre de 1979, Óscar se adentró en una de las avenidas modernistas marcada por décadas de abandono. Cuando empezó a oscurecer se dio cuenta que un gato lo acechaba, Óscar siguió al felino hasta un edificio del que salía una melodía que le pareció familiar. Se adentró en la vivienda y cuando se acercó al viejo gramófono, encontró un brillante reloj de bolsillo que cogió para examinar, y just...
Més informació

Dependència digital

-
Imatge
Hola! Pots accedir a la meua presentació sobre la depèndencia digital (simptomes, causes, mites, consells, perills...) a través d’aquest enllaç: https://view.genial.ly/60731a1abc025c0d569e244d/presentation-dependencia-digital-roser
Més informació

Després de l'accident

-
  (PAU juliol 2019) 3 b) Escriu un text de caracteristiques tipològiques semblants al que has llegit ("Por" Queraltó, Clara (201 8) El que pensen els altres, Barcelona, Proa, pp. 95-96) en que s'explique l'experiència d'algú que ha d'afrontar un canvi important en la seua vida. Recorda que has de posar un titol al text. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts] Quan vaig sortir de l'hospital tot era diferent, les coses seguien al seu lloc, però jo havia d'aprendre a tornar a viure, no anava a quedar-me de braços plegats. Ara anava en cadira de rodes, qui sap si per a la fi dels meus dies. A l'hora de dinar vaig gaudir de la companyia de la meua germana, la que hem va fer veure que amb paciència i constància podria tornar a caminar, o almenys, a dur una vida més semblant a la d'abans de l'accident. Aquell dia encara no hem sentia amb forces per intentar cuinar algun sopar elaborat, vaig optar per menjar un entrepà de tonyina amb olivetes i hem...
Més informació